EL PREU DE L'AUTOCORB S'ENCAREIX UN 30% EN ELS DARRERS 5 ANYS

El 29 de maig del 2008 l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Ajuntament signaven un conveni, mitjançant el qual el transport públic de Corbera passava a formar part del Sistema Tarifari Integrat i per tant la ciutadania de Corbera passava a gaudir d’una mobilitat més àmplia a un preu menor. Quan aquest pacte es va signar, la T10 (la targeta més utilitzada) de 2 zones que pertany al viatge de Corbera a Barcelona, costava 14,40 euros, mentre que aquest 2014 el preu ha pujat fins als 20,30 euros, un augment del 30% en els darrers 5 anys. La T10 d’una zona, que és la que s’utilitza pel transport urbà o pel trajecte fins a Molins ha pujat de 7,20 a 10,30 euros, també un increment del 30% en aquest darrers 5 anys. S’ha de tenir en compte que la T-10 és la targeta més utilitzada per les usuàries freqüents de l’autocorb. Pel què fa al bitllet senzill, enguany pujarà fins als 3 euros per anar a Barcelona i als 2,15 euros per 1 zona, la més utilitzada per les línies urbanes. Pel què fa al bitllet senzill l’increment ha estat del 40% des del 2008.

Aquesta pujada de preus és responsabilitat directe de l’ATM, que és l’òrgan encarregat de gestionar el transport públic a l’àrea metropolitana. El finançament de l’ATM es basa en un 40% de la venda de bitllets i l’altre 60% amb finançament públic directament dels pressupostos estatals, de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona principalment. Un dels punts més escandalosos és la partida que l’ATM dedica als sous dels seus directius. També els sous de TMB, l’empresa pública de transports de Barcelona que fa encarir el preu de tots els bitllets. Des dels sindicats d’aquests òrgans denuncien l’opacitat que hi ha en els sous dels més de 600 alts càrrecs on només se’n coneixenen alguns detalls. De fet, molts d’aquests directius són polítics en actiu que cobren autèntiques atrocitats en concepte de dietes. Per posar només tres exemples, cal recordar que el president de l’ATM és Santiago Vila i Vicente, que també és Conseller de Territori i Sostenibilitat a la Generalitat amb CiU i que cobra pel seu càrrec a l’ATM 103.176,38 euros bruts anuals. El vice-president és Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per CiU i president de TMB, que cobra el mòdic sou de 98.192 euros bruts anuals. Finalment i a tall d’exemple el vicepresident segon de l’ATM és Antoni Poveda i Zapata històric alcalde pel PSC de Sant Joan Despí i que cobra la mateixa quantitat.

Des de la Cup trobem una autèntica vergonya la pujada constant del preu del transport públic i més tenint en compte la situació de Corbera on la dependència del cotxe és molt més elevada que en altres municipis, ja que l’autocorb és la única alternativa. Un cop més denunciem la política feta contra la ciutadania, amb externalitzacions de serveis que podrien ser assumides per l’administració i amb una conseqüent rebaixa dels preus dels bitllets. Així, no se’ns ha facilitat, ni hem pogut trobar el conveni pel qual es regeix el contracte entre l’ATM i l’Autocorb. El què sí que podem dir és que dins dels pressupostos del 2014, hi ha una partida de 300.000 euros destinades a aquesta empresa privada. També denunciem els sous astronòmics dels directius de l’ATM i TMB i no és molt difícil assenyalar que si s’han de retallar despeses, ja que els números no quadren, comencin per aquests òrgans de direcció.

L'AJUNTAMENT TÉ ELS SERVEIS PÚBLICS EN MANS DE GRANS EMPRESES

La situació econòmica actual es viu des de diferents perspectives depenent de quina visió es tingui. Mentre la ciutadania i les petites empreses pateixen la crisi de manera severa, les grans empreses se n’aprofiten i segueixen tenint grans beneficis. Els serveis públics són una de les potes que utilitzen per seguir augmentant els seus beneficis, mitjançant contractes amb l’administració local, gaudint d’una posició de força que els hi permet presentar les propostes d’adjudicacions amb els costos més baixos, tot això a expenses de la situació de precarietat laboral de les seves treballadores. Això és el què passa a Corbera on l’Ajuntament ha decidit que els grans contractes públics amb grans quantitats de diners han d’anar a parar a aquestes grans empreses. 

El maig de 2010 va entrar en vigor el nou contracte de gestió del servei públic de recollida i transport de residus municipals, neteja viària i deixalleria mòbil. L’aleshores equip de govern, presidit pel republicà Josep Canals, el va qualificar d’un dels contractes més importants del poble en els darrers anys, ja que s’intentava donar la volta a la situació dels residus, amb una gestió més eficient. Fins aquí cap problema, ara bé el contracte que es va signar era per 8 anys a raó de 1,3 milions d’euros anuals amb la multinacional FCC, propietat de la família Koplowitz i amb uns ingressos anuals, només a la secció de medi ambient, que ronden els 4000 milions d’euros. 

Pel què fa al contracte de manteniment de l’enllumenat, l’Ajuntament va iniciar l’1 de gener d’enguany un nou contracte de “sistema de gestió integral”, avalat per la UE i la Generalitat i que suposadament ajudarà a l’estalvi energètic del poble. Aquest contracte és per 15 anys a un cost de 5,1 milions d’euros (400.000 euros anuals) i que de nou va ser concedit a una de les grans empreses elèctriques, com és Elecnor. 

Finalment hi trobem el contracte sobre neteja de franges perimetrals adjudicada a l’empresa Talher SA per un valor de 193.700 euros. Aquesta empresa és una de les grans en regeneració forestal i està immersa en la polèmica dels cultius energètics, és a dir plantar arbres per cremar-los i fer-ne biomassa. A part del contracte, l’empresa es pot endur les restes de biomassa del bosc, que no vulgui el propietari d’aquest, augmentant els seus beneficis.  

Tot això sense tenir en compte els contractes amb Sorea (que tants problemes han portat al veïnat, especialment al d’urbanitzacions) ni els varis estudis que es fan amb grans empreses privades, que suposen una despesa més en les arques de l’Ajuntament. 

Des de la CUP no ens oposem a aquests contractes d’estalvi i eficiència energètica, però sí que ens oposem a que siguin entregats a grans empreses, amb beneficis ingents, amb conflictes laborals constants, amb nul.la reciprocitat cap al poble i amb un fals discurs ecologista integrat dins del concepte de capitalisme verd, on aquestes empreses s’aprofiten de la consciencia cada cop més gran de la población envers el nostre entorn per fer negoci. Creiem que és l’Ajuntament qui ha de garantir aquests serveis per tal de poder implementar les polítiques descrites i en cas que no hi pugui arribar a tot arreu, ser ajudada per les empreses del municipi o de la comarca.