PART DELS RESIDUS DE CORBERA QUE VAN A MOLINS, PODRIEN SER INCINERATS

El 19 de gener va entrar en funcionament la remodelació de la planta de triatge de Molins, amb una capacitat de 16.000 tones anuals de reciclatge del material inorgànic. Aquesta planta està destinada als ajuntaments que apliquen el residu mínim, entre els quals està Corbera i també a la brossa de les platges i les paperes de l'Àrea Metropolitana. Les previsions són que es recuperaran 5000 tones anuals de matèria inorgànica i l'import total de l'obra, pagada per la Generalitat ha estat de 3,9 milions d'euros. Els residus que hi arriben són els de tipus FIRM (Fracció inorgànica de residus municipals) i com a Corbera s'inclou els envasos de plàstic i de metall. 

Combustible per a les cimenteres

Un dels aspectes polèmics d'aquesta renovació és l'anunci de la Generalitat on especifica que una part del rebuig generat (el material que no es pot aprofitar) es destinarà com a combustible substitutiu del petroli per a la indústria cimentera. Segons l'entitat ecologista CEPA, que va ser la pionera en introduir el sistema de residu mínim a Catalunya, denúncia la contradicció que representa la crema de residus amb els objectius del residu mínim. Curiosament, un dels motius que van justificar la introducció del sistema de Residu Mínim, va ser la d'evitar la crema de residus en incineradores i així és com es va fer enrere la construcció d'una gran incineradora dels residus metropolitans. Tanta és la problemàtica que gira al voltant, que el juny de l'any passat es va crear la Coordinadora Catalana contra la Incineració de Residus a les Cimenteres, per intentar conscienciar a la ciutadania sobre els perills de la incineració. Des de la Coordinadora alerten, que la incineració “és la forma més insostenible i perillosa, ja que genera unes emissions que perjudiquen greument la salut de les persones, la qualitat de l'aire i de l'aigua i davant seu no hi ha un nivell segur d'exposició”. En el cas de Molins, a més es dóna la circumstància que hi ha una cimentera a menys d'un quilòmetre de la planta i els fums tòxics que aquesta emet entren dins de l'àrea d'influència de Corbera. 

Defensa del porta a porta

Segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), a Corbera cada habitant genera 545,86 kg de residus l'any, situant-se bastant per sobre de la mitjana catalana. Per contra, la recollida selectiva està 6 punts per sota de la mitjana de Catalunya, situant-se en un 43,50% del total de residus que es generen a Corbera. Malgrat sigui una bona situació, des de la CUP entenem que hi ha encara molt camí per recórrer en el camp dels residus, un dels temes més problemàtics a nivell ambiental. Així ens oposem fermament a la incineració dels residus i ho denunciem com una de les pitjors maneres de la gestió d'aquests, pels greus impactes que causa a les persones i al medi ambient. Des de la CUP entenem que la millor forma d'evitar aquests problemes és amb la reducció i amb polítiques de prevenció i sensibilització tant cap a la ciutadania com al comerç que ajudin a aquesta desitjada reducció. Pensem, que una de les millors maneres seria el sistema porta a porta, que com assegura el CEPA, als llocs on s'ha posat en pràctica (més de 100 ajuntaments de tot Catalunya), augmenta considerablement la recollida i redueix els residus.

L’AJUNTAMENT CONTINUA AMB LA RELACIÓ COMERCIAL AMB EL MONOPOLI D’ENDESA

L’Ajuntament de Corbera ha signat la pròrroga del contracte que tenia amb la multinacional energètica Endesa, per tal que aquesta sigui l’empresa amb la qual es contracta la factura de la llum. El contracte es troba dins de l’Acord Marc de subministrament d’energia  elèctrica del Consorci Català pel Desenvolupament Local. Aquest conveni sorgeix des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i on més de 600 pobles ja s’han adherit. Els avantatges de l’acord, segons l’ACM, són l’obtenció d’unes millors condicions econòmiques o el descompte directe de l’1,5% dels preus  de tarifes d’accés en cas de domiciliació de pagament. A més, és l’ACM qui com a organisme supramunicipal, ha fet el concurs públic i per tan no és necessari que l’Ajuntament faci un concurs públic per realitzar el contracte de subministrament de la llum. 

Problemàtica energètica

Aquest contracte denota el seguidisme que des de l’administració es fa dels grans monopolis energètics com és el cas d’Endesa, una empresa que s’ha seguit enriquint de manera insultant en una època de crisi galopant i aprofitant-se de la situació de moltes famílies que viuen en situació de pobresa energètica. Una empresa a més, que té grans vinculacions amb el sector financer i lloc on van a parar molts dels alts polítics espanyols i catalans. El cas més emblemàtic són els dels dos darrers presidents del govern espanyol, José Maria Aznar i Felipe González. 

Tanmateix l’Ajuntament continua amb aquesta dinàmica energètica sense cap voluntat ni intenció de trencar amb la dependència de les energies fòssils (que depenen de les grans multinacionals del sector) i apostar per les energies renovables, amb els centres de producció propers als centres de consum. És simptomàtic que les úniques plaques solars municipals del poble (les de la Biblioteca de Can baró i obligades per llei) no estiguin connectades a la xarxa, degut, segons paraules de l’alcaldessa Rosa Boladeras, que no surt a compte amb el decret del Sol, aprovat el passat agost pel govern espanyol. 

El darrer aspecte a recordar seria el contracte de l’enllumenat públic amb l’empresa Elecnor, que costa 251.000 euros anuals i on en el darrer ple va sorgir la polèmica que l’Ajuntament ha de pagar els costos de les línies antigues. 

Sobirania energètica

Per tot això, des de la CUP entenem que única manera de trencar el monopoli d’aquestes empreses i la situació social i ecològica derivada d’aquest sistema energètic és avançar cap al major grau de sobirania energètica per a Corbera. Des dels ajuntaments es poden fer moltes coses en aquest sentit, com canviar els contractes de grans empreses de l’oligopoli energètic cap a cooperatives d’energies renovables com podria ser Som Energia. En aquest sentit posem com exemple l’Ajuntament de Sant Celoni que acaba d’associar-se a Som Energia, sent la primera entitat local dels Països Catalans que fa aquest pas, conseqüència d’una moció de la CUP. També seria important que l’Ajuntament treballes per instal·lar les energies renovables possibles a tots els edificis municipals i que s’incentivés la instal·lació d’energies netes als municipis particulars de Corbera.   

LA FACTURA DE L'AIGUA PUJARÀ UN 13% DEGUT A LA PRIVATITZACIÓ D'AIGÜES TER LLOBREGAT

L’any 2014 començarà amb una nova pujada en els serveis bàsics de les llars de Corbera. A la ja tradicional pujada de la tarifa elèctrica (en mans d’un oligopoli que domina el govern espanyol), aquest any li hem de sumar la forta pujada del servei de l’aigua, que en el cas de Corbera serà, de mitjana d’un 13,2%. Si calculem els preus des de 2012, l’augment serà d’un 36%, posant-se com un dels municipis amb l’aigua més cara de Catalunya. A tall d’exemple, enguany la connexió d’un nou comptador s’ha encarit de 409 euros que costava el 2013 fins els 423,32 pel 2014. I pel què fa al comptador s’encareix des del més petit de 0,71 a 0,76, fins al més gran de 17,97 a 19,16. 

Aquesta pujada, votada en el ple de l’Area Metropolitana de Barcelona (AMB) el 8 d’octubre, amb els vots de CiU i el PSC, va afectar als 6 municipis que tenen la gestió municipal de l’aigua sota mans de Sorea i amb la justificació de la pujada de l’IPC (la previsió de l’augment de l’IPC és del 1,4% pel 2014) i de la privatització de l’empresa pública Aigües del Ter-Llobregat (ATL).

La privatització d’un servei bàsic i la dependència de Corbera

La primera gran causa d’aquesta pujada és la venda de l’empresa pública (ATL) a la multinacional Acciona a finals de 2012, per un preu total al voltant de 1000 milions d’euros. Abans de la privatització ja es va pactar una pujada de preus, per tal que la venda fos més atractiva, però a més es va pactar un augment del 13% dels preus en els  tres anys següents.

Una de les principals causes del perquè d’aquesta pujada tant accentuada és degut a la gran dependència d’aigua que té Corbera respecte dels seus cabals propis. Segons dades de l’ACA, el 2012 Corbera va haver de comprar gairebé 1,5 milions de m3  d’aigua a l’ATL, gairebé la totalitat del consum de tota la població i sobrepassant la concessió que s’havia pactat. A més, tenint en compte que els cabals propis de Corbera són molt mínims (un 2% el 2005) i que el rendiment de l’aigua és del 68%, la situació de dependència de Corbera a aquesta nova pujada de preus és altíssima. Des de la CUP apostem per la remunicipalització del servei d’aigües com a única garantia que es doni un bon servei i es busquin alternatives i solucions a aquesta pujada brutal del preu de l’aigua. També denunciem la privatització d’ATL veient els beneficis que ha tingut l’empresa i les pèrdues per part de la ciutadania. En aquest sentit però, ja vam veure en el ple del 10 de juliol de 2012, l’equip de govern, amb els vots contraris del PSC i CiU que no s’aprovava una moció per evitar la privatització de l’empresa ATL.

   

Altres causes de la pujada de preus

Però aquesta pujada de preu no serà la única dins de tota la gestió integral de l’aigua, ja que juntament amb la privatització de l’ATL, també es va formar una nova empresa mixta (formada en un 85% per Agbar i en un 15% per l’AMB). Aquesta nova empresa mixta, gestionarà tot el cicle de distribució de l’aigua a la zona metropolitana i on mitjançant el cànon de l’aigua i amb l’excusa de les pèrdues multimilionàries de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no ha parat de pujar des de 2010 i es preveu que ho seguirà fent. La pujada del cànon, més enllà de la justificació del forat a l’ACA té un altre sentit, segons denuncia la Plataforma Aigua és Vida. El cànon inicial està fixat en 20 milions d’euros l’any, que en un principi assolirà l’AMB, si la part privada assoleix l’equilibri financer, és a dir un negoci rodó i sense riscos. Tot això a part de la nova taxa que s’inclou a la factura de l’aigua sobre residus, aplicada des de desembre de 2011. Amb tot això, us deixem amb una gràfica de la Plataforma Aigua és Vida que descriu molt bé, el sentit real de la factura de l’aigua.  

L'AJUNTAMENT S'ADHEREIX AL POLÈMIC CONVENI DE RESIDUS D'ENVASOS

El 27 de setembre la Junta de Portaveus de l’Ajuntament es va adherir al conveni marc de col.laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i l’empresa Ecoembalages España (Ecoembes), el qual marca les condicions de la recollida municipal dels residus d’envasos durant el període 2013-2018. Un dels objectius del conveni és el de separar la recollida selectiva d’envasos, per una banda els de paper-cartró i per l’altre els de plàstic, metàl·lics i lleugers. Així es volen “establir els mecanismes per garantir el reciclatge i/o valorització dels residus d’envasos”. Per la banda institucional, el conveni té el suport del Departament de Medi Ambient, de l’Area Metropolitana de Barcelona, de l'Associació de Municipis de Catalunya i de la secció de Medi Ambient de la Federació de Municipis de Catalunya. 

Crítiques ecologistes

Ara bé, vàries entitats ecologistes com ara Ecologistes de Catalunya o CEPA, han manifestat el seu desacord amb el conveni, ja que el consideren obsolet respecte la nova llei de 2011 que habiliten les administracions per a transferir dels costos de gestió dels residus als productors. També demanen que s'estableixin objectius més ambiciosos i eines més eficients per assolir-los, com aplicar la fiscalitat ecològica i la implantació obligatòria del sistema de retorn per a envasos lleugers de begudes. En aquest sentit s'exposa l'exemple de Cadaqués, on els darrers mesos s’ha dut a terme un pla pilot consistent a que cada establiment retornava als usuaris cinc cèntims que van deixar de dipòsit quan van comprar els envasos metàl.lics o de plàstic. Els resultats no poden haver estat millors i durant el període de prova el 76% dels envasos han estat retornats, arribant al 92% de retorn durant la última setmana. A nivell econòmic s’ha demostrat que si s’implantés aquest sistema l’estalvi a les arques municipals podria ser d’entre 23.000 i 36.500 euros anuals. 

Queixes dels ajuntaments

Un altre dels esculls del conveni han estat les queixes principals de 50 ajuntaments (entre els quals hi havia el de Corbera) ja que asseguraven que no compensa els costos reals de la gestió dels residus d’envasos. En aquest sentit l’Ajuntament de Terrassa va denunciar que l’any passat la gestió dels envasos va tenir un dèficit de 528.000 euros que va haver de pagar l’Ajuntament. Així doncs, Ecoembes només cobreix el 83% dels costos de la recollida dels envasos lleugers i el 52% de la recollida de paper i cartró. També asseguraven que el procés de negociació no fou sotmès a exposició pública ni hi va haver un procés participatiu. Tot i que finalment el conveni prorrogarà les condicions econòmiques bàsiques de l’anterior conveni, una de les principals reivindicacions dels ajuntaments, fins que no es trobin noves alternatives.