L’AJUNTAMENT CONTINUA AMB LA RELACIÓ COMERCIAL AMB EL MONOPOLI D’ENDESA

L’Ajuntament de Corbera ha signat la pròrroga del contracte que tenia amb la multinacional energètica Endesa, per tal que aquesta sigui l’empresa amb la qual es contracta la factura de la llum. El contracte es troba dins de l’Acord Marc de subministrament d’energia  elèctrica del Consorci Català pel Desenvolupament Local. Aquest conveni sorgeix des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i on més de 600 pobles ja s’han adherit. Els avantatges de l’acord, segons l’ACM, són l’obtenció d’unes millors condicions econòmiques o el descompte directe de l’1,5% dels preus  de tarifes d’accés en cas de domiciliació de pagament. A més, és l’ACM qui com a organisme supramunicipal, ha fet el concurs públic i per tan no és necessari que l’Ajuntament faci un concurs públic per realitzar el contracte de subministrament de la llum. 

Problemàtica energètica

Aquest contracte denota el seguidisme que des de l’administració es fa dels grans monopolis energètics com és el cas d’Endesa, una empresa que s’ha seguit enriquint de manera insultant en una època de crisi galopant i aprofitant-se de la situació de moltes famílies que viuen en situació de pobresa energètica. Una empresa a més, que té grans vinculacions amb el sector financer i lloc on van a parar molts dels alts polítics espanyols i catalans. El cas més emblemàtic són els dels dos darrers presidents del govern espanyol, José Maria Aznar i Felipe González. 

Tanmateix l’Ajuntament continua amb aquesta dinàmica energètica sense cap voluntat ni intenció de trencar amb la dependència de les energies fòssils (que depenen de les grans multinacionals del sector) i apostar per les energies renovables, amb els centres de producció propers als centres de consum. És simptomàtic que les úniques plaques solars municipals del poble (les de la Biblioteca de Can baró i obligades per llei) no estiguin connectades a la xarxa, degut, segons paraules de l’alcaldessa Rosa Boladeras, que no surt a compte amb el decret del Sol, aprovat el passat agost pel govern espanyol. 

El darrer aspecte a recordar seria el contracte de l’enllumenat públic amb l’empresa Elecnor, que costa 251.000 euros anuals i on en el darrer ple va sorgir la polèmica que l’Ajuntament ha de pagar els costos de les línies antigues. 

Sobirania energètica

Per tot això, des de la CUP entenem que única manera de trencar el monopoli d’aquestes empreses i la situació social i ecològica derivada d’aquest sistema energètic és avançar cap al major grau de sobirania energètica per a Corbera. Des dels ajuntaments es poden fer moltes coses en aquest sentit, com canviar els contractes de grans empreses de l’oligopoli energètic cap a cooperatives d’energies renovables com podria ser Som Energia. En aquest sentit posem com exemple l’Ajuntament de Sant Celoni que acaba d’associar-se a Som Energia, sent la primera entitat local dels Països Catalans que fa aquest pas, conseqüència d’una moció de la CUP. També seria important que l’Ajuntament treballes per instal·lar les energies renovables possibles a tots els edificis municipals i que s’incentivés la instal·lació d’energies netes als municipis particulars de Corbera.   

LA FACTURA DE L'AIGUA PUJARÀ UN 13% DEGUT A LA PRIVATITZACIÓ D'AIGÜES TER LLOBREGAT

L’any 2014 començarà amb una nova pujada en els serveis bàsics de les llars de Corbera. A la ja tradicional pujada de la tarifa elèctrica (en mans d’un oligopoli que domina el govern espanyol), aquest any li hem de sumar la forta pujada del servei de l’aigua, que en el cas de Corbera serà, de mitjana d’un 13,2%. Si calculem els preus des de 2012, l’augment serà d’un 36%, posant-se com un dels municipis amb l’aigua més cara de Catalunya. A tall d’exemple, enguany la connexió d’un nou comptador s’ha encarit de 409 euros que costava el 2013 fins els 423,32 pel 2014. I pel què fa al comptador s’encareix des del més petit de 0,71 a 0,76, fins al més gran de 17,97 a 19,16. 

Aquesta pujada, votada en el ple de l’Area Metropolitana de Barcelona (AMB) el 8 d’octubre, amb els vots de CiU i el PSC, va afectar als 6 municipis que tenen la gestió municipal de l’aigua sota mans de Sorea i amb la justificació de la pujada de l’IPC (la previsió de l’augment de l’IPC és del 1,4% pel 2014) i de la privatització de l’empresa pública Aigües del Ter-Llobregat (ATL).

La privatització d’un servei bàsic i la dependència de Corbera

La primera gran causa d’aquesta pujada és la venda de l’empresa pública (ATL) a la multinacional Acciona a finals de 2012, per un preu total al voltant de 1000 milions d’euros. Abans de la privatització ja es va pactar una pujada de preus, per tal que la venda fos més atractiva, però a més es va pactar un augment del 13% dels preus en els  tres anys següents.

Una de les principals causes del perquè d’aquesta pujada tant accentuada és degut a la gran dependència d’aigua que té Corbera respecte dels seus cabals propis. Segons dades de l’ACA, el 2012 Corbera va haver de comprar gairebé 1,5 milions de m3  d’aigua a l’ATL, gairebé la totalitat del consum de tota la població i sobrepassant la concessió que s’havia pactat. A més, tenint en compte que els cabals propis de Corbera són molt mínims (un 2% el 2005) i que el rendiment de l’aigua és del 68%, la situació de dependència de Corbera a aquesta nova pujada de preus és altíssima. Des de la CUP apostem per la remunicipalització del servei d’aigües com a única garantia que es doni un bon servei i es busquin alternatives i solucions a aquesta pujada brutal del preu de l’aigua. També denunciem la privatització d’ATL veient els beneficis que ha tingut l’empresa i les pèrdues per part de la ciutadania. En aquest sentit però, ja vam veure en el ple del 10 de juliol de 2012, l’equip de govern, amb els vots contraris del PSC i CiU que no s’aprovava una moció per evitar la privatització de l’empresa ATL.

   

Altres causes de la pujada de preus

Però aquesta pujada de preu no serà la única dins de tota la gestió integral de l’aigua, ja que juntament amb la privatització de l’ATL, també es va formar una nova empresa mixta (formada en un 85% per Agbar i en un 15% per l’AMB). Aquesta nova empresa mixta, gestionarà tot el cicle de distribució de l’aigua a la zona metropolitana i on mitjançant el cànon de l’aigua i amb l’excusa de les pèrdues multimilionàries de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no ha parat de pujar des de 2010 i es preveu que ho seguirà fent. La pujada del cànon, més enllà de la justificació del forat a l’ACA té un altre sentit, segons denuncia la Plataforma Aigua és Vida. El cànon inicial està fixat en 20 milions d’euros l’any, que en un principi assolirà l’AMB, si la part privada assoleix l’equilibri financer, és a dir un negoci rodó i sense riscos. Tot això a part de la nova taxa que s’inclou a la factura de l’aigua sobre residus, aplicada des de desembre de 2011. Amb tot això, us deixem amb una gràfica de la Plataforma Aigua és Vida que descriu molt bé, el sentit real de la factura de l’aigua.  

ELS PRESSUPOSTOS DEL 2014 SEGUEIXEN DESTINATS ELS FONS PÚBLICS A PAGAR EL DEUTE I EMPRESES PRIVADES

En el ple del mes de novembre es van aprovar els pressupostos del 2014. Pocs canvis en aquest sentit, ja que segueixen sent molt semblants als d’anys anteriors, amb una inversió real de 482.005,84 euros (que representa el 3,5% del total del pressupost), que contrast amb els 340.000 euros que ens costen els nostres representants polítics. D’altra banda, bona part de la partida pressupostària destinada a pagar el deute de l’Ajuntament i als contractes amb empreses subcontractades (que sumen gairebé el 40% del total del pressupost). 

Un deute inacabable 

Més enllà de la retòrica de l’equip de govern assegurant que el 2015, el deute estarà reduït a la meitat, cosa que volem veure com es farà ja que fa temps que venim denunciant l’espiral de demanar crèdits per reduir el deute, veiem que per aquest 2014 el pagament del deute i dels seus interessos puja fins als 2.262.839,56 euros, que suposa el 16,8% del total dels pressupostos. Hem de reconèixer que l’any passat el pagament del deute va pujar a 3,3 milions d’euros (que representava el 23,4% del total), encara que hi havia un préstec de 1,5 milions d’euros. Aquest està dividit en 1,5 milions destinats a pagar el préstec als bancs, 162.479,65 euros destinats a pagar el deute amb les entitats públiques (estat espanyol i diputació, encara que aquest préstec està lligat a institucions financeres), gairebé 700.000 euros a pagar els interessos i 14.000 euros destinades a la gestió del deute. 

Continua l’externalització de serveis

D’altra banda també volem destacar els diners que es destinen a externalitzar serveis que podria oferir el propi Ajuntament. En aquest sentit, pel 2014 hi ha 1.851.450 euros destinats a pagar contractes amb empreses privades, separats en 1.125.650 euros per empreses concessionàries del servei i 401.800 euros destinats a estudis i treballs tècnics fets per altres empreses. Pel què fa a les empreses, hem de tenir en compte que bona part se l’endú el contracte signat amb FCC per la recollida d’escombraries que té un cost anual de 752.000 euros, i d’altres com els 300.000 euros pagats a l’Autocorb i el contracte de l’enllumenat públic que surt a 251.000 euros. En aquest sentit també hem de denunciar les despeses extres pel manteniment de la xarxa d’aigua de 35.000 euros, encara que la gestió i els beneficis de l’aigua estiguin en mans de Sorea o els 25.000 euros destinats a les reparacions en l’enllumenat públic. Pel què fa als estudis i treballs tècnics no entenem que s’hi destinin 400.000 euros (gairebé la despesa en inversió real) a una qüestió que la podria realitzar la plantilla de l’Ajuntament. Així doncs, ens sobten els 104.000 euros destinats a un estudi sobre la deixalleria municipal, els 20.000 euros destinats al servei tècnic informàtic o els 15.000 destinats a estudis com la recollida d’animals de companyia, sobre serveis preventius o els 51.500 destinats a les activitats esportives municipals. 

Sous dels polítics i altres despeses

Per acabar volem tornar a destacar els 340.000 euros que ens costen els representants públics, 153.600 euros són els seus sous i la resta són indemnitzacions per anar als plens i a les juntes de govern. Pel què fa a les despeses més importants hi ha els 439.000 euros destinats a l’energia elèctrica municipal, que tot i que trobem necessària també creiem que s’hauria de racionalitzar millor, els 16.910 euros destinats a l’aigua de l’Ajuntament o els 80.000 euros destinats a les comunicacions telefòniques, import que trobem totalment desorbitat. Sorprèn també que dins de desenvolupament econòmic, la partida més gran sigui destinada a la Fira Innova amb 15.000 euros i pel foment de l’ocupació i la formació només se’n destinin 800 euros. També trobem 20.500 euros de despesa en arrendament de locals municipals, que tampoc entenem donat als locals que té l’Ajuntament i que fins i tot n’ha posat algun a la venda en els darrers mesos o el lloguer d’un vehicle de la policia local, que ens costa cada any 48.536 euros, a més del canvi de vestuari d’aquest cos que puja a 10.000 euros, una partida que es repeteix cada any. D’altres partides que ens criden l’atenció són els 36.800 euros destinats al manteniment d’equips informàtics o els 50.800 euros que van a pagar les assegurances del règim general (sense més aclariment). Així com també els 75.000 euros previstos per despeses jurídiques o els 30.000 euros a pagar en publicitat i propaganda (7000 dels quals són pels anuncis obligatoris en diaris oficials). Finalment una partida que es repeteix darrerament és el de l’expropiació obligatòria de finques que puja a 409.596,84 euros més 72.000 euros de demora en expropiacions més 100.000 euros d’execucions subsidiàries d’urbanisme, totes elles degudes a sentències judicials que obliguen i degut a la mala gestió dels equips de govern.   

EL 50% DELS PRESSUPOSTOS DE L'AJUNTAMENT PEL 2013 VAN DESTINATS A PAGAR EL DEUTE I A EMPRESES SUBCONTRACTADES

En el ple del mes de desembre l'equip de govern va presentar els pressupostos per aquest 2013. Intentant clarificar totes les dades que compliquen la comprensió d'aquests, ens volem centrar en un anàlisi general dels pressupostos, dedicant en propers articles més específics, a tractar sobre els diferents camps que se'n deriven. En primer lloc hem de tenir en compte que uns pressupostos es fan preveient el què pot passar, per tant són modificables al llarg de l'any, mitjançant la modificació de crèdit. 

En dades generals destaquem la previsió de 14.100.529 d'euros en despeses i 15.650.529 euros d'ingressos. Malgrat pugui semblar que hi ha un superàvit d'1,5 milions, la realitat és que aquest ve donat per un préstec de sanejament a 3 anys fet per l'estat espanyol i on evidentment tocarà tornar-los amb els seus interessos corresponents, incrementant de nou el deute. 

Deute

El deute públic de l'Ajuntament és, al nostre parer, un dels principals llasts que arrossega aquest equip de govern, no per haver fet inversions necessàries pel municipi (com la biblioteca municipal) sinó per no haver sabut gestionar bé els diners de tota la ciutadania i a més, generat en una època on els ingressos per urbanisme eren abundants. En els pressupostos de 2013, es destinen 3,3 milions d'euros a pagar el deute (dividits en 1,3 al deute en sí, 0,5 als interessos d'aquest i 1,5 al préstec de sanejament). Pendents d'explicar i realitzar amb més detall una auditoria del deute completa, només cal dir que des de fa anys estem ubicats en un espiral, on per eixugar el deute es demanen nous crèdits (amb els seus corresponents interessos) i això fa que aquest, segueixi augmentant. També considerem indignant que tots els esforços que fa l'equip de govern vagin destinats a pagar el deute, seguint donant beneficis als bancs, en comptes de prioritzar el sanejament dels serveis socials, que tant deteriorats estan. Com és habitual en els darrers anys, sempre és la ciutadania qui ha de pagar els costos i hem de tenir en compte un cop més, que al deute actual s'ha arribat després d'anys de govern de CiU i el PSC, amb polítics directament implicats com la futura alcaldessa Rosa Boladeras. 

Empreses privades

L'altre punt que considerem important, és l'enorme despesa que es genera en els pressupostos municipals per les feines que s'externalitzen a empreses alienes a l'Ajuntament i que en aquest 2013 puja a gairebé 4 milions d'euros. D'entre aquests, hem d'incloure-hi els grans contractes com el de la gestió de residus, on s'hi destinen 1,4 milions d'euros anuals, que van a parar a la multinacional FCC o els més de 400.000 euros destinats al nou servei d'enllumenat. Més enllà dels contractes de serveis a empreses externes ens sorprenen els diversos informes que hi ha com els 147.000 euros destinats a un projecte de protecció i millora del medi ambient o els 67.640 euros per un estudi d'acció social o els 53.700 o 40.800 a dos estudis destinats al foment de l'esport i a la salut respectivament. No entenem que aquests estudis s'hagin d'encarregar a empreses externes a l'Ajuntament, ja que considerem que la plantilla de l'Ajuntament (aquesta que l'equip de govern està tant obsessionat en reduir) està prou preparada per poder afrontar aquests estudis amb capacitat. 

Sous polítics i anècdotes vàries

Finalment volem esmentar els diners que cada any es dediquen als sous dels polítics i les seves indemnitzacions. Són 339.940 euros que es reparteixen en 153.600 euros dels sous dels polítics (més 47.480 euros que van a pagar la Seguretat Social) i els 138.860 euros de les indemnitzacions dels membres de la corporació, que això es tradueix en els 300 euros que cobra cada regidor (sigui del govern o l'oposició) per anar als plens, més els 150 euros que cobren els membres de l'equip de govern per anar a les juntes de govern, que normalment són cada setmana. Altres dades curioses que trobem als pressupostos són els 330.000 euros destinats a un recurs extrajudicial per l'eliminació de residus, 808.000 euros destinats a l'expropiació de finques o els 75.680 euros que es preveuen destinar a una planta de trituració.